Acabo de llegir aquest poema del que no està molt clara l'autoria, sembla ser que és de Alfredo Cuervo Barrero.
En un moment on la burocràcia inunda la meva taula i la pell torna més transparent que mai... prohibeixo enfonsar-se a final de curs ;-)
Queda prohibit plorar sense aprendre,
Aixecar-te un dia sense saber que fer,
Tenir por als teus records,...
Queda prohibit no somriure als problemes,
No lluitar pel que vols,
Abandonar-ho tot per por,
No convertir en realitat els teus somnis,...
Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
Pensar que les seves vides valen menys que la teva,
No saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat...
Queda prohibit no crear la teva història,
No tenir un moment per a la gent que et necessita,
No comprendre que el que la vida et dóna,
També t'ho treu...
Queda prohibit,
No buscar la teva felicitat
No viure la teva vida amb una actitud positiva,
No pensar que podem ser millors,
No sentir que sense tu, aquest món no seria igual,...
I per voltros, què queda prohibit?
2 comentaris:
És preciós i molt positiu!!!
Només comentar que sembla que no és de Neruda, sembla que és de Alfredo Cuervo Barrero.
Queda prohibida la pluja els caps de setmana...
El poema és fantàsticament positiu i el seu autor és Pablo Neruda -si no estic errada-.
Besadetes remullades amb llamps i trons.
Sàlvia
Publica un comentari a l'entrada