PERÒ EL CENT EXISTEIX

Aquest, benvolguts amics i amigues, és el post número cent. Maí hagués imaginat arribar fins aquest nombre... però clar.... el cent existeix i tant que existeix.
Per celebrar-ho us deixo aquest escrit de Loris Malaguzzi

L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar .
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's, d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
cent mons
per inventar
cent móns
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent, cent, cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses
que no van plegades.
Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix.