I felicitats a tots els Francescs
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant
Com aquella sensació que sento quan les teves mans
S’acosten a sota el meu braç, una a sota cada braç
I els dits es belluguen com gotes de pluja.
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant
Com aquella sensació que sento quan les teves mans
S’acosten a sota el meu peu, una a sota cada peu
I els dits es belluguen com gotes de pluja.
Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant
Com aquella sensació que sento quan les teves mans
S’acosten a la meva orella, una a sota cada orella
I els dits es belluguen com gotes quan plou.
Pessigolles!
Les escamparem pel món!
Sembrarem les rialles
Pels camps i les muntanyes.
Pessigolles!
Les escamparem pel món!
Sembrarem les rialles
Pels camps i les muntanyes.
Potser demà quan el cel sigui clar tots els nens d’aquest Planeta
es llevaran amb dues mans,
que s’acosten a sota el seu braç, una a sota cada braç
i riuran de valent, fins que torni a ser clar.
Jaume Barri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada