30/12/07
JOCS DE PAPER
Si durant les vacances us voleu entretenir confeccionant jocs de paper: capsetes, postals, punts de llibre... aqui en trobareu un bon grapat. Hi ha il.lustracions excelents.
27/12/07
PERÒ EL CENT EXISTEIX
Aquest, benvolguts amics i amigues, és el post número cent. Maí hagués imaginat arribar fins aquest nombre... però clar.... el cent existeix i tant que existeix.
Per celebrar-ho us deixo aquest escrit de Loris Malaguzzi
L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar .
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's, d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
cent mons
per inventar
cent móns
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent, cent, cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses
que no van plegades.
Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix.
Per celebrar-ho us deixo aquest escrit de Loris Malaguzzi
L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar .
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's, d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
cent mons
per inventar
cent móns
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent, cent, cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses
que no van plegades.
Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix.
26/12/07
18/12/07
16/12/07
ENTRE CULTURES
A través del blog de l'Equip de Suport de la meva escola, arribo a aquesta pàgina:
ENTRECULTURES
Com ells bé expliquen a la pàgina:
"El programa Entrecultures és un programa de la Fundació Jaume Bofill que se centra en aquelles qüestions educatives que afecten de manera específica els nois i noies de famílies immigrades. Per assolir els seus objectius el programa desenvolupa seminaris reflexius així com recerques que contribueixin a generar coneixement i que ajudin a millorar l’atenció educativa dels nois i noies d’origen immigrat"
ENTRECULTURES
Com ells bé expliquen a la pàgina:
"El programa Entrecultures és un programa de la Fundació Jaume Bofill que se centra en aquelles qüestions educatives que afecten de manera específica els nois i noies de famílies immigrades. Per assolir els seus objectius el programa desenvolupa seminaris reflexius així com recerques que contribueixin a generar coneixement i que ajudin a millorar l’atenció educativa dels nois i noies d’origen immigrat"
13/12/07
NOVA PÀGINA WEB
La nostra escola; C.P. Castell de Santa Àgueda està fent un curs de Blogs.
A partir d’aquest treball amb els blogs, als que cadascun dels mestres ha donat una finalitat diferent; com a diari de classe, com a taller de contes, per exposar el treball i activitats realitzades... el grup de mestres que s’encarreguen de la organització i dinamització de les Tic ha creat una nova pàgina web de la nostra escola.
Avui us la volem presentar:
http://www.menorcaweb.net/cpcastelldesantaagueda/
Vol ser una pàgina web que fuig de la mera exposició de fotografies i documentació que vol ser feta pels fillets i per als fillets, dinàmica, atractiva i actual. Per als mestres i per a les famílies...i per a tothom que es vulgui atracar i conéixer com som els que habitam aquesta escola.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a l’escola i a l’equip que ha realitzat la pàgina; na Maria, na Xisca, na Tonia, en Xisco i especialment a la coordinadora del grup, na Lola.
I sobretot gràcies a la Internet i a la web 2.0 que ens permet fer aquestes meravelles.
A partir d’aquest treball amb els blogs, als que cadascun dels mestres ha donat una finalitat diferent; com a diari de classe, com a taller de contes, per exposar el treball i activitats realitzades... el grup de mestres que s’encarreguen de la organització i dinamització de les Tic ha creat una nova pàgina web de la nostra escola.
Avui us la volem presentar:
http://www.menorcaweb.net/cpcastelldesantaagueda/
Vol ser una pàgina web que fuig de la mera exposició de fotografies i documentació que vol ser feta pels fillets i per als fillets, dinàmica, atractiva i actual. Per als mestres i per a les famílies...i per a tothom que es vulgui atracar i conéixer com som els que habitam aquesta escola.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a l’escola i a l’equip que ha realitzat la pàgina; na Maria, na Xisca, na Tonia, en Xisco i especialment a la coordinadora del grup, na Lola.
I sobretot gràcies a la Internet i a la web 2.0 que ens permet fer aquestes meravelles.
12/12/07
EL CANÓ DEL VIDEO
La pissarra digital combina i amplia totes les possibilitats del projector de diapositives, del retroprojector, del vídeo, del projector de cossos opacs...
Una web molt interessant!
Una web molt interessant!
10/12/07
8/12/07
7/12/07
POSAM UN "CASTOR" AL BETLEM?
Un video que estic segura que us agradarà. Molt adhient per l'època que estem.
Dedicat a tots els que avui hem anat a treballar ;-)
Dedicat a tots els que avui hem anat a treballar ;-)
6/12/07
4/12/07
UNA MERAVELLA DE CONTES
He trobat aquesta pàgina on pots trobar diferents contes per penjar al teu blog. Estan en anglés però només amb les imatges ja penso amb un munt d'activitats per fer: lectura d'imatge, inventar nous contes.... genial!!!
Només has de clicar sobre el conte i.... disfruta'l
Només has de clicar sobre el conte i.... disfruta'l
BUBLESNAPS
Na Neus m'ha passat aquest enllaç per posar bavarades a les imatges que tu vulguis. Jo he fet aquesta prova pel nostre taller de contes.
Com sempre, primer t'has de registrar... però penso que és un bon recurs.
Com sempre, primer t'has de registrar... però penso que és un bon recurs.
3/12/07
CARTES ALS REIS MÀGICS
Els Reis Màgics s'han adaptat als nous temps i han creat un servei telemàtic per a què li poguem enviar les cartes a través de la Internet. Eh! No colapseu el servei... ;-)
2/12/07
PROGRAMA DE CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR
Na Xisca, ens ha passat també aquest enllaç. Es tracta de Showpeace que és un programa de convivència i mediació escolar.
Com bé s'explica a la web:
"Produïda pel National Film Board de Canadà, està pensada per provocar el debat entre els alumnes i fer-los explorar formes no violentes i no agressives per resoldre els conflictes que es presenten a l'escola, a casa, a la feina i a la vida en general.
Es tracta d'una sèrie d'animacions mudes que presenten situacions i personatges en les quals és molt fàcil identificar-se amb els protagonistes. Les històries plantegen les situacions de manera que els espectadors puguin treure les seves pròpies conclusions"
Com bé s'explica a la web:
"Produïda pel National Film Board de Canadà, està pensada per provocar el debat entre els alumnes i fer-los explorar formes no violentes i no agressives per resoldre els conflictes que es presenten a l'escola, a casa, a la feina i a la vida en general.
Es tracta d'una sèrie d'animacions mudes que presenten situacions i personatges en les quals és molt fàcil identificar-se amb els protagonistes. Les històries plantegen les situacions de manera que els espectadors puguin treure les seves pròpies conclusions"
29/11/07
UN CARAMULL DE RECURSOS
Acollida.net és una web forma part d'un projecte col.laboratiu i d'intercanvi de materials a nivell de tots els centres educatius de Catalunya. S'hi poden trobar un munt de recursos.
Ho he trobat a: De http://carmebarba.wordpress.com/
Ho he trobat a: De http://carmebarba.wordpress.com/
27/11/07
IMAGECHIEF
Des del genial blog Poesia Infantil i Juvenil arribo a Imagechief, un lloc que et permet manipular imatges amb missatges personals de forma molt senzilla amb la possibilitat de aferrar llarvors al teu blog el codi que genera.
Aquesta categoria permet escriure un text, poesia, canço, endevinalla.... a dins una imatge que tu tries i canvies al teu gust.
Aquesta categoria permet escriure un text, poesia, canço, endevinalla.... a dins una imatge que tu tries i canvies al teu gust.
24/11/07
VOKI
Voki és una aplicació amb la que podeu crear (escollint d'entre moltes) una imatge que es mou i ralla. El so pot ser la vostra veu, gravada a través del micròfon i també podeu pujar des del vostre ordinador un arxiu d'audio. També podeu escriure el què voleu dir i la pròpia aplicació ho llegirà en veu alta... he comprovat però que l'accent català no està molt aconseguit.
Ara ens toca pensar com el podem utilitzar a dins les aules; segur que ja teniu idees.
Us deixo la prova que he fet
AH! Com quasi sempre us heu de registrar.
Get a Voki now!
Ara ens toca pensar com el podem utilitzar a dins les aules; segur que ja teniu idees.
Us deixo la prova que he fet
AH! Com quasi sempre us heu de registrar.
Get a Voki now!
23/11/07
COM UTILITZAM LA TECNOLOGIA?
A través del blog del Pitu, arribo a aquest video.
Fa algun tems a la nostra escola vam dur a terme un seminari que duia per títol: "A través de la tecnologia repesam la metodologia". Una de les conclusions "obvia" era el que ens vol dir aquest video; de què ens serveix la tecnologia (encara que sigui tecnologia punta) si es segueix utilitzant una metodologia purament trasmissiva? Per res la utilització de la tecnologia ja implica innovació educativa, ni molt manco! Tenim molta feina!
Fa algun tems a la nostra escola vam dur a terme un seminari que duia per títol: "A través de la tecnologia repesam la metodologia". Una de les conclusions "obvia" era el que ens vol dir aquest video; de què ens serveix la tecnologia (encara que sigui tecnologia punta) si es segueix utilitzant una metodologia purament trasmissiva? Per res la utilització de la tecnologia ja implica innovació educativa, ni molt manco! Tenim molta feina!
APRENEM JUNTS
Aprenem junts és un programa d'integració social de fillets i filletes amb discapacitat.
Aquí explica en què consisteix el programa i quina és la seva filosofia. Interessant!
21/11/07
18/11/07
12/11/07
EL RACO DEL PANDA VERMELL
El Racó del Panda Vermell és un lloc força interessant. Mirau a la barra lateral la quantitat de fitxes d'animals, la galeria d'imatges i els videos... És genial
11/11/07
9/11/07
PREPARAR EL NADAL
Pels qui ja començam a pensar amb el Nadal, aquí hi ha una pàgina de Edu365 amb molts de recursos. Mirau-la i ja em direu!
AULA D'ACOLLIDA
Aquí teniu el bloc de l'aula d'Acollida del Ceip Mare de Déu del Remei... amb molts de materials i recursos per a compartir.
3/11/07
2/11/07
TALLER DE CONTES
Aquesta setmana, amb el menuts de 5 anys, hem començat una nova activitat. Es tracta d'un taller de contes, on en petits grups els anam inventant. Un grup comença i l'altre l'ha de seguir.Així anam imaginant i construint històries.
LLavors cada grup escriu el que ha inventant a un blog i suposo que al final anirem també imaginant i construint les ilustracions.
De moment us mostram el que hem fet, que no és molt... però a mi me sona a "culebron". Ja veurem que anirà sortint, el que està clar, és que les possibilitats didàctiques dels blogs són moltes.
TALLER DE CONTES
LLavors cada grup escriu el que ha inventant a un blog i suposo que al final anirem també imaginant i construint les ilustracions.
De moment us mostram el que hem fet, que no és molt... però a mi me sona a "culebron". Ja veurem que anirà sortint, el que està clar, és que les possibilitats didàctiques dels blogs són moltes.
TALLER DE CONTES
1/11/07
OMBRES
Un video genial... a mi em sembla que tot està fet amb mans i braços però hi ha alguna seqüència que em té ben embullada ;-)
Hauríem de fer alguna sessio d'ombres a l'escola, no ho trobau?
Hauríem de fer alguna sessio d'ombres a l'escola, no ho trobau?
31/10/07
Pàgina de recursos
A aquesta pàgina he trobat bastants de recursos sobretot per a Educació Infantil. Tot i estar en castellà, hi ha algunes plantilles que donen molt bones idees.
28/10/07
DARABUC EN CATALÀ
25/10/07
PEIXERES DE GELATINA
Aquest capvespre la classe dels peixos ha fet unes peixeres de gelatina... FANTÀSTIQUES.
L'activitat consistia en fer, amb l'ajuda de la mestra, gelatina i posar-ne a diferents gots, llavors cada fillet i filleta afegia unes gotes de colorant blau (per convertir la gelatina amb aigua de mar ;-)) posar-ho a dins la gelera, per finalment posar-li algunes xuxes amb forma de peix.
Aquí podeu veure el seu blog com ho expliqen:
http://classedespeixos.blogspot.com/2007_10_01_archive.html#5603555417672399453#links
Però també us deixo les imatges... sempre diuen que aquestes valen més que les paraules i en aquest cas tenen raó
L'activitat consistia en fer, amb l'ajuda de la mestra, gelatina i posar-ne a diferents gots, llavors cada fillet i filleta afegia unes gotes de colorant blau (per convertir la gelatina amb aigua de mar ;-)) posar-ho a dins la gelera, per finalment posar-li algunes xuxes amb forma de peix.
Aquí podeu veure el seu blog com ho expliqen:
http://classedespeixos.blogspot.com/2007_10_01_archive.html#5603555417672399453#links
Però també us deixo les imatges... sempre diuen que aquestes valen més que les paraules i en aquest cas tenen raó
22/10/07
DIBUIXAR ALS VIDRES
Si sou d'aquells que els hi agrada dibuixar amb els dits els vidres entelats durant els capvespres freds d'hivern, us agradarà aquest conte-poema. El trobo fantàstic
19/10/07
RECURSOS EDUCATIUS FETS AMB FLASH
Una pàgina amb molts de recusos educatius fets en flash, la majoria són per Primària però també n'hi ha per a infantil. La podeu veure aquí
18/10/07
COMPARTIR
No és cap recurs educatiu però visualment és genial. A mi em fa pensar amb les grans coses que es poden aconseguir quan ens proposam "compartir" i treballar per un objectiu comú
15/10/07
OBRES D'ART PER PINTAR
Una pàgina on trobareu diferents recursos sobre l'art. Un d'ells és que et permet imprimir diferents obres per després poder-les pintar al gust de cadascú.
13/10/07
BANC D'IMATGES
A aquesta pàgina francesa podeu trobar diferents imatges, classificades per categories. Són molt originals, divertides i el millor és que pots triar la imatge amb l'opció que et convengui més.
11/10/07
MASCOTES ALS BLOGS
A aquesta pàgina podreu trobar mascotes per adoptar i poder posar-les als blogs... Als fillets i fillestes els hi encanta. Mirau si voleu alguns dels nostres blogs i les seves mascotes.
NOTICIES DE TERCER.
CLASSE DE LES PAPALLONES.
CLASSE DE LES TORTUGUES DE LA MAR.
NOTICIES DE TERCER.
CLASSE DE LES PAPALLONES.
CLASSE DE LES TORTUGUES DE LA MAR.
8/10/07
TAULES DE MULTIPLICAR
Per si volem que l'aprenentatge de les taules de multiplicar no sigui tant avorrit, aquí hi ha un recurs ben entretingut:Battleship
Font: Edu365
Font: Edu365
2/10/07
L'ELEFANT TROMPETA
L'Elefant Trompeta és el nom del blog d'una mestra d'Educació Infantil. En ell, relata les aventures en aquest món que sens dubte moltes de nosaltres ens veuríem retratades... però a mi el que més m'agrada és quan recomana contes, sempre em sembla que els que recomana tenen alguna cosa especial o màgica i que m'encanteria en el mateix moment que ho llegueixo tenir-los entre les mans.
30/9/07
28/9/07
WEB D'EDUCACIO INFANTIL
Na Cata ens recomana aquesta pàgina. Sembla molt interessant i amb un munt de recursos. Va dirigida a Educació Infantil però hi ha molts recursos que també serveixen per Primària.
24/9/07
UN CONTE DE DANIEL CASSANY I CRISTINA ALIAGA
Si teniu un moment llegiu aquests conte... és realment interessant
CAFÈ CON LOS VECINOS
Por fin encontré la oportunidad para tomar el café que me habían ofrecido mis vecinos de rellano. Son padres desde hace tres años y se preocupan por Litang ―su preciosa hija de origen chino y ojos negros. Al ver mi buzón cargado de libros se enteraron de que soy investigador sobre la escritura y les faltó tiempo para invitarme. Después de mencionar alguna novedad del barrio, atacamos el asunto:
—Leí que hay muchas más posibilidades de que un niño sea un buen lector si de pequeño sus padres le cuentan cuentos, si le leen en voz alta en la cama —dijo Miguel, el padre—, pero no creo que también tengamos que ayudarle a escribir, ¿cierto? Eso lo hace la escuela: es allí dónde aprenden a escribir, dónde se enseña el abecedario.
—No se puede hacer nada hasta que la niña sepa las letras —confirmó Montse, la mujer. Ambos hablaban con convicción.
—¡No es tan simple! —repliqué―. Podéis hacer muchas cosas. Escribir requiere mucho más que anotar las letras, que redactar. Hay que reconocer los diferentes textos: una carta, un cuento, una receta... Hay que saber para qué sirven, cuándo se usan, cómo; hay que aprender a ser “autor”... Empezamos a aprender a escribir mucho antes de copiar la primera letra. Litang puede empezar “a escribir” antes de que le enseñen “las letras”, si la ayudáis, antes de que sepa redactar.
―Del mismo modo que le leéis cuentos en la cama, antes de acostarse, podéis ayudarle a escribir, aunque todavía no pueda trazar letras ―aclaré―. Podéis ponerle título a sus dibujos. Le preguntáis: “¿cómo se titula?” y escribís el título por ella. También podéis anotar su nombre en sus libros, en su incipiente biblioteca. Lo podéis hacer siempre ante ella, contándole lo que hacéis y mostrándoselo. Podéis escribir alguna dedicatoria para los regalos que haga a sus amigos... Siempre sugiriéndoselo a ella y esperando su aceptación y sus palabras... o negociando con ella lo que pueda ser más adecuado.
―¿Sería como ser su “escriba”? ―preguntó Montse.
―Exacto ―asentí―. Primero le podéis descubrir los diferentes discursos que rodean su mundo. Mostradle lo que se puede conseguir con cada uno. Mientras no sepa, anotad las letras por ella. Así empezará a ser “autora” antes de aprender a escribir.
—Sí, y hay que vigilar que no haga faltas de ortografía... ¡Sería fatal! ¿no? Luego no hay forma de corregirlas —saltó Miguel.
—¿De dónde has sacado esto?... —me reí. ¡Es una teoría conductista del año de la catapún! Las faltas no son ni malas ni buenas... forman parte del proceso de aprendizaje. Indican que hay algo que todavía no se ha asimilado. ¡No quedan fosilizadas! —me miraron con sorpresa—. Mira, yo pondría el énfasis en otras cosas: sugeriría a Litang que anotara sus pensamientos, sus vivencias, que las dibujara... La animaría a escribir diarios personales, recuerdos de viajes, poemas, postales, comentarios de fotos...
—¿Me estás diciendo que no tengo que corregirlas? —Miguel seguía incrédulo.
—Bueno ―razonó Montse―, le podemos explicar lo que nos pregunte, ¿no? Lo que surja. Es cierto que si solo prestamos atención a la ortografía, la niña acabará pensando que es lo único importante.
―¡Y se aburrirá como una ostra! ―salté―. Es más sensato potenciar lo creativo: imaginar historias fantásticas, contar secretos a un diario íntimo, comunicarse con los amigos lejanos, desmenuzar los sentimientos confusos... ¡Que Litang explore todo eso! Creo que así tendrá más posibilidades de engancharse a escribir.
Miguel y Montse seguían con atención:
―Es muy importante transmitir valores positivos. Crear un ambiente propicio para escribir: buscar situaciones para comunicar, encontrar lectores auténticos que lean sus escritos, experimentar con diferentes textos, guardar todos los escritos, incluso algún borrador, usar diccionarios y enciclopedias escolares...
―¿Por qué tenemos que guardar los borradores? ―me cortó Miguel.
―Para desarrollar las prácticas de planificación y revisión. Escribir no es como conversar; no improvisamos. Al escribir, pensamos antes en nuestro lector, buscamos ideas, las ordenamos, hacemos un borrador, lo revisamos, etcétera. Escribir no consiste en completar “hojas en blanco”, ni en poner el punto al final. Hay que releer y revisar los borradores varias veces. Los niños deben darse cuenta de ello. Es conveniente guiarlos a lo largo del proceso de escritura.
―O sea, que tenemos que guardar los escritos de Litang, como si fueran dibujos ―dijo Montse acercándome la bandeja de los bizcochos.
Miguel cambió de tema:
—Oye, ¿y qué hacemos con el ordenador?, ¿con Internet? ¿Dejamos que la niña lo utilice?, ¿no se debe aprender primero a escribir con lápiz?
―Fíjate ―respondí―, Litang ya es una “nativa” de Internet. Nació después de Internet. ¿Tenéis ordenador en casa? ―Miguel y Montse asintieron― Pues para ella es lo más natural... Somos nosotros los “inmigrantes”, más o menos adaptados...
―¡Yo me siento más bien “exiliada”! ―interrumpió Montse provocando nuestras carcajadas.
―No hay problema para escribir con el ordenador ―continué―. Tampoco con el móvil. Mis ahijados de 7 y 9 años me envían correos. Es bueno que Litang aprenda a enviar mensajes a sus amigos, a escribir correos a los parientes, a chatear con los amigos, a participar en los foros. Hay que aprovechar el día a día familiar para enseñar a vivir en Internet: dejar un recado con un correo, hacer una consulta en un foro...
―Pero se escribe fatal, en Internet, con errores, simplificaciones... ―afirmó Miguel.
―Veamos. Es absurdo prohibir a nuestros hijos que lean o escriban con las tecnologías de su época. ¡Que decepción!, si les obligamos a escribir con lápiz, si no pueden hacer su blog, visitar la web o el foro de su grupo preferido. ¡Así leen y escriben hoy ellos! Me parece más inteligente animarles a usar estas tecnologías, pero enseñarles también a hacerlo de manera crítica. Eso es mucho más emocionante. ¡Y mucho más difícil! Nos exige más responsabilidades.
―Pero, ¿cómo? ―insistió Miguel.
―Bueno, hay que aprender que cada texto tiene sus reglas: enviamos mensajes de móvil sin tildes y con abreviaciones, porque es más rápido y económico. Pero no escribimos así una postal ni un examen. Nuestros lectores pensarían que somos ignorantes. Hay que aprender a distinguir entre textos y lectores diferentes. No podemos presentarnos con vaqueros a una boda, ni gritar en un juicio, ni escribir en una instancia como si estuviéramos chateando con los amigos...
De golpe se oyó el ruido de la cerradura. Se abrió la puerta y entró Litang saltando de alegría, delante de su abuela. Y empezamos a hablar de otras cosas... Dos años después —ayer—, coincidí con Montse en el rellano y me mostró esta carta:
—Mira lo que Litang quiere regalar a su canguro. La ha escrito ella... ¡Solo tiene cuatro años! Yo le compré el papel y el sobre y la dejé escribiendo sola. ¿Y sabes lo más gracioso? Cuando ya había terminado, se me acercó y me preguntó: “Mamá, ¿qué dice la carta?”
—Sí, solo puede escribir su nombre, pero ya sabe para qué sirve una carta y cuáles son los roles del autor y del lector. ¡No está mal!
Daniel Cassany y Cristina Aliaga.
Ed. Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil. FGSR
CAFÈ CON LOS VECINOS
Por fin encontré la oportunidad para tomar el café que me habían ofrecido mis vecinos de rellano. Son padres desde hace tres años y se preocupan por Litang ―su preciosa hija de origen chino y ojos negros. Al ver mi buzón cargado de libros se enteraron de que soy investigador sobre la escritura y les faltó tiempo para invitarme. Después de mencionar alguna novedad del barrio, atacamos el asunto:
—Leí que hay muchas más posibilidades de que un niño sea un buen lector si de pequeño sus padres le cuentan cuentos, si le leen en voz alta en la cama —dijo Miguel, el padre—, pero no creo que también tengamos que ayudarle a escribir, ¿cierto? Eso lo hace la escuela: es allí dónde aprenden a escribir, dónde se enseña el abecedario.
—No se puede hacer nada hasta que la niña sepa las letras —confirmó Montse, la mujer. Ambos hablaban con convicción.
—¡No es tan simple! —repliqué―. Podéis hacer muchas cosas. Escribir requiere mucho más que anotar las letras, que redactar. Hay que reconocer los diferentes textos: una carta, un cuento, una receta... Hay que saber para qué sirven, cuándo se usan, cómo; hay que aprender a ser “autor”... Empezamos a aprender a escribir mucho antes de copiar la primera letra. Litang puede empezar “a escribir” antes de que le enseñen “las letras”, si la ayudáis, antes de que sepa redactar.
―Del mismo modo que le leéis cuentos en la cama, antes de acostarse, podéis ayudarle a escribir, aunque todavía no pueda trazar letras ―aclaré―. Podéis ponerle título a sus dibujos. Le preguntáis: “¿cómo se titula?” y escribís el título por ella. También podéis anotar su nombre en sus libros, en su incipiente biblioteca. Lo podéis hacer siempre ante ella, contándole lo que hacéis y mostrándoselo. Podéis escribir alguna dedicatoria para los regalos que haga a sus amigos... Siempre sugiriéndoselo a ella y esperando su aceptación y sus palabras... o negociando con ella lo que pueda ser más adecuado.
―¿Sería como ser su “escriba”? ―preguntó Montse.
―Exacto ―asentí―. Primero le podéis descubrir los diferentes discursos que rodean su mundo. Mostradle lo que se puede conseguir con cada uno. Mientras no sepa, anotad las letras por ella. Así empezará a ser “autora” antes de aprender a escribir.
—Sí, y hay que vigilar que no haga faltas de ortografía... ¡Sería fatal! ¿no? Luego no hay forma de corregirlas —saltó Miguel.
—¿De dónde has sacado esto?... —me reí. ¡Es una teoría conductista del año de la catapún! Las faltas no son ni malas ni buenas... forman parte del proceso de aprendizaje. Indican que hay algo que todavía no se ha asimilado. ¡No quedan fosilizadas! —me miraron con sorpresa—. Mira, yo pondría el énfasis en otras cosas: sugeriría a Litang que anotara sus pensamientos, sus vivencias, que las dibujara... La animaría a escribir diarios personales, recuerdos de viajes, poemas, postales, comentarios de fotos...
—¿Me estás diciendo que no tengo que corregirlas? —Miguel seguía incrédulo.
—Bueno ―razonó Montse―, le podemos explicar lo que nos pregunte, ¿no? Lo que surja. Es cierto que si solo prestamos atención a la ortografía, la niña acabará pensando que es lo único importante.
―¡Y se aburrirá como una ostra! ―salté―. Es más sensato potenciar lo creativo: imaginar historias fantásticas, contar secretos a un diario íntimo, comunicarse con los amigos lejanos, desmenuzar los sentimientos confusos... ¡Que Litang explore todo eso! Creo que así tendrá más posibilidades de engancharse a escribir.
Miguel y Montse seguían con atención:
―Es muy importante transmitir valores positivos. Crear un ambiente propicio para escribir: buscar situaciones para comunicar, encontrar lectores auténticos que lean sus escritos, experimentar con diferentes textos, guardar todos los escritos, incluso algún borrador, usar diccionarios y enciclopedias escolares...
―¿Por qué tenemos que guardar los borradores? ―me cortó Miguel.
―Para desarrollar las prácticas de planificación y revisión. Escribir no es como conversar; no improvisamos. Al escribir, pensamos antes en nuestro lector, buscamos ideas, las ordenamos, hacemos un borrador, lo revisamos, etcétera. Escribir no consiste en completar “hojas en blanco”, ni en poner el punto al final. Hay que releer y revisar los borradores varias veces. Los niños deben darse cuenta de ello. Es conveniente guiarlos a lo largo del proceso de escritura.
―O sea, que tenemos que guardar los escritos de Litang, como si fueran dibujos ―dijo Montse acercándome la bandeja de los bizcochos.
Miguel cambió de tema:
—Oye, ¿y qué hacemos con el ordenador?, ¿con Internet? ¿Dejamos que la niña lo utilice?, ¿no se debe aprender primero a escribir con lápiz?
―Fíjate ―respondí―, Litang ya es una “nativa” de Internet. Nació después de Internet. ¿Tenéis ordenador en casa? ―Miguel y Montse asintieron― Pues para ella es lo más natural... Somos nosotros los “inmigrantes”, más o menos adaptados...
―¡Yo me siento más bien “exiliada”! ―interrumpió Montse provocando nuestras carcajadas.
―No hay problema para escribir con el ordenador ―continué―. Tampoco con el móvil. Mis ahijados de 7 y 9 años me envían correos. Es bueno que Litang aprenda a enviar mensajes a sus amigos, a escribir correos a los parientes, a chatear con los amigos, a participar en los foros. Hay que aprovechar el día a día familiar para enseñar a vivir en Internet: dejar un recado con un correo, hacer una consulta en un foro...
―Pero se escribe fatal, en Internet, con errores, simplificaciones... ―afirmó Miguel.
―Veamos. Es absurdo prohibir a nuestros hijos que lean o escriban con las tecnologías de su época. ¡Que decepción!, si les obligamos a escribir con lápiz, si no pueden hacer su blog, visitar la web o el foro de su grupo preferido. ¡Así leen y escriben hoy ellos! Me parece más inteligente animarles a usar estas tecnologías, pero enseñarles también a hacerlo de manera crítica. Eso es mucho más emocionante. ¡Y mucho más difícil! Nos exige más responsabilidades.
―Pero, ¿cómo? ―insistió Miguel.
―Bueno, hay que aprender que cada texto tiene sus reglas: enviamos mensajes de móvil sin tildes y con abreviaciones, porque es más rápido y económico. Pero no escribimos así una postal ni un examen. Nuestros lectores pensarían que somos ignorantes. Hay que aprender a distinguir entre textos y lectores diferentes. No podemos presentarnos con vaqueros a una boda, ni gritar en un juicio, ni escribir en una instancia como si estuviéramos chateando con los amigos...
De golpe se oyó el ruido de la cerradura. Se abrió la puerta y entró Litang saltando de alegría, delante de su abuela. Y empezamos a hablar de otras cosas... Dos años después —ayer—, coincidí con Montse en el rellano y me mostró esta carta:
—Mira lo que Litang quiere regalar a su canguro. La ha escrito ella... ¡Solo tiene cuatro años! Yo le compré el papel y el sobre y la dejé escribiendo sola. ¿Y sabes lo más gracioso? Cuando ya había terminado, se me acercó y me preguntó: “Mamá, ¿qué dice la carta?”
—Sí, solo puede escribir su nombre, pero ya sabe para qué sirve una carta y cuáles son los roles del autor y del lector. ¡No está mal!
Daniel Cassany y Cristina Aliaga.
Ed. Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil. FGSR
BOOHBAH
Boohbah és una pàgina pels més petitons... és molt intuïtiva i sense cap instrucció però tampoc fan falta. És molt útil per aprendre a controlar el ratolí. Als meus menuts del curs passat els hi encantava i els feien molta gràcia. A mi els Boohbah, tot i que també m'agraden, me recorden als "Barbapapa".
Aquests són els Boohbah
Aquests són els Barbapapa... Es semblen o no? Els miraveu de petits?
23/9/07
BIRUJINES
Una pàgina on hi podeu trobar contes, receptes, jocs... en castellà
Hi ha unes receptes de bolletes de xocolati i un pastís de formatge que semblen boníssims ;-)
Hi ha unes receptes de bolletes de xocolati i un pastís de formatge que semblen boníssims ;-)
19/9/07
EN FREDERIC
Els fillets i filletes de la nostra escola tenen un amic molt "interessant", es diu Frederic i és un follet que viu al bosc i es comunica amb noltros a través del correu electrònic perque com és tant petit, petit, té por que el trepitgin i no surt mai del seu bosc...
A les mestres ens va molt bé perque d'aquesta forma els fillets i filletes li escriuen unes cartes llarguíssimes, ells solets amb un mica d'ajuda teclegen a l'ordinador tot el què li volen dir i llavors li envien per e-mail. Els més petits, els de tres anys primer graven el que li volen dir i llavors enviam l'arxiu de veu gravat. Ah! i sempre, sempre en Frederic ens contesta. Açò és molt important!!
Just falta una mica de motivació i ja tenim a tothom pensant que li contaran o demanaran al seu petit amic... Ara, es demanen que ha fet durant l'estiu i la nostra genial dibuixant ja té preparada tota una aventura per contar.
Ja m'imagino les seves cares al veure'ls amb banyador ;-)
Mirau que fantàstic!!
A les mestres ens va molt bé perque d'aquesta forma els fillets i filletes li escriuen unes cartes llarguíssimes, ells solets amb un mica d'ajuda teclegen a l'ordinador tot el què li volen dir i llavors li envien per e-mail. Els més petits, els de tres anys primer graven el que li volen dir i llavors enviam l'arxiu de veu gravat. Ah! i sempre, sempre en Frederic ens contesta. Açò és molt important!!
Just falta una mica de motivació i ja tenim a tothom pensant que li contaran o demanaran al seu petit amic... Ara, es demanen que ha fet durant l'estiu i la nostra genial dibuixant ja té preparada tota una aventura per contar.
Ja m'imagino les seves cares al veure'ls amb banyador ;-)
Mirau que fantàstic!!
17/9/07
15/9/07
RACÓ DELS CONTES
Segurament molts ja coneixeu aquest racó de contes de la xtec... però per si algú encara no el coneix aquí el teniu. Interessant, útil, interactiu, entretingut.... alguna cosa més? ;-)
13/9/07
9/9/07
8/9/07
ANIMALS
Al parc natural de Nkorho a Kenya hi ha una bassa d'aigua, la única que existeix en molts kilòmetres.
A aquesta bassa hi van sovint els animals a beure i jo vaig sovint a a aquest enllaç on és possible sentir i veure en directe aquests animalons saciant la seva sed...
Hi ha una webcam conectada les 24 hores del dia i quan s'atraca un animal es posa en marxa el zoom... Ningú els obliga anar a beure, hi van per pròpia voluntat i quan volen, pel que a vegades s'ha de tenir un poc de paciència però crec que açò encara ho fa més màgic.
A aquesta bassa hi van sovint els animals a beure i jo vaig sovint a a aquest enllaç on és possible sentir i veure en directe aquests animalons saciant la seva sed...
Hi ha una webcam conectada les 24 hores del dia i quan s'atraca un animal es posa en marxa el zoom... Ningú els obliga anar a beure, hi van per pròpia voluntat i quan volen, pel que a vegades s'ha de tenir un poc de paciència però crec que açò encara ho fa més màgic.
6/9/07
MUNDOPEQUE
Mundopeque és una pàgina molt interessant amb un munt de recursos, jocs i enllaços dirigida als més petits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)